Llentrisca neix el 2023 a Menorca i…

…Aposta per la gana del talent local en català (vegis aquí el significat migjorner de talent). Veus ignotes, personals, arriscades, valentes, sorprenents, poc convencionals, sense oblidar els mestres que ens inspiren ni els altres territoris que rallen la nostra mateixa llengua..

 

…És un camí d’enamorats colgat de mata per a les nostres lletres. Fomentar la creació literària, mitjançant residències de creació i premis literaris. Ser inspiradors.

 

…Construeix un refugi des d’on compartir la nostra cultura i l’amor als llibres i a la literatura.

 

Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

o bé un camí d’enamorat

colgat de mata?

És un recer per adormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on en mena?

 

Josep Carner. Cançoneta incerta.

Arbust estrany! En cada nova fulla,

com en les que li cauen per despulla,

té marcats en caràcters desiguals

lletres que pareixen d’escriptura ignota

i es diu que un savi clarament hi nota

lo nom de Déu en mots orientals.

 

Miquel Costa i llobera. La mata escrita del Puig de Randa.

De llentiscle amb les branques sempre verdes

que planta de la roca en les esquerdes,

fa Josep a la Verge un pavelló

que del temple millor seran sagrari.

 

Jacint Verdaguer. Jesús Infant.

Llentrisca (Pistacia lentiscus), llentiscle, llentisclera, matissa o mata, segons diversos llocs dels Països Catalans, és un arbust perenne, de fulles compostes, que pot arribar a convertir-se en un arbre de sis metres. Força comú al sotabosc de les pinedes i dels alzinars, floreix de març a maig i el seu fruit apareix per la tardor. Aquests, primer són verds, després vermells i, finalment, quan maduren, esdevenen negres. Segons Plini, aquest fruit es confitava com les olives, mentre que la seva saba, anomenada màstic, se n’extreia una goma molt aromàtica que es mastegava, com el xiclet, i també se’n feia vi. Actualment, s’empra en aplicacions d’ortodòncia, en la fabricació de vernissos, en ebenisteria i fusteria, en decoració i en l’elaboració de licors (com el mastika grec); la seva llenya és també un bon combustible.