Graziela Lleonart i Escuer

Segle XIII. Ibn Hàkam és el sobirà de l’illa de Menorca. Un home colèric i cruel, però sorprenentment també un poeta inspirat que compta amb el beneplàcit del rei Jaume I, a qui deu vassallatge. El seu primogènit i hereu, n’Úmar, no accepta el despotisme del seu pare i s’hi relaciona des de la por i el rebuig. El noi només se sent comprès per en Yamin, el seu tutor i secretari del pare. La vida de n’Úmar fa un gir amb l’arribada d’un vaixell en què viatja en David, un jove amb qui viurà una relació apassionada, però atziaga. Un casament forçat, una mort cruenta i traumàtica, una epidèmia devastadora, la solitud i els deliris d’un pare embogit marcaran en tot moment la vida de n’Úmar, l’últim rais de Menorca, una illa de sa piència en un mar de barbàrie; la història l’escriuen els vencedors, però la veritat la saben els vençuts.
Una novel·la construïda amb la destresa d’un rellotger i amb la força narrativa de la tramuntana, que combina un marc històric, bastant erm en l’àmbit literari en català (la Menorca islàmica), amb un drama humà complex i de gran transcendència. Una obra esculpida amb la geometria perfecta de l’art islàmic per l’ús d’una expressió, adjectiu i frase precisos, que reflexiona sobre la corrupció del poder, el deure i el llegat, la llibertat individual o l’amor.

Graziela Lleonart i Escuer va néixer a Barcelona el 1961. El seu primer contacte amb Menorca és als tretze anys: no se la podrà espolsar del cap fins a fer-la la seva residència des de 2009. És a l’illa on, majoritàriament, ha desenvolupat i desenvolupa la seva tasca d’escriptora i dramaturga.
Ha estat finalista del premi ‘Molí de foc’ i guanyadora del Premi de narració curta ‘Paraula d’Auster’ en diverses edicions. La seva primera novel·la Codex Lacrimarum (2023) ha estat traduïda al castellà. Mentre que les seves obres com a dramaturga, Trossets de vida, i El somriure regalat, han estat representades a diferents teatres de Menorca.